LA CONFESSIÓ
Reserva’m un somriure salat
d’eixos impertinents de primers poemes llegits,
que no em comprometa a res, sols a oblidar-me’n.
Queda bé amb mi, que res no costa,
fingint un interès anorèctic per mi i el meu món.
indaga si vols, la curiositat la pots reconèixer,
de saber si realmente he trobat allò que volia, sabràs que no.
Podràs mirar-me dissoluta, insistent a erigir-te dona
per damunt de qualsevol cosa, eróticamente lliure, independent,
caduca i reversible com la teua irònica llibertat, no diré res més,
i pensaré que no tinc per donar-te ja cap cosa, també riuré.
I en la misse en scène de dos imbècils de butxaca
tu i jo demanan dos entrades en la cua del cinema.
Que fotut és un simulacre d’amor i una castración de poeta,
Una posta de sol convertida en un camió de cervessa
que puja lentament per la Rambla de l’Indepèndencia.
Y este otro pertenecería al otro grupo:
PREFIERO …
Prefiero una noche envuelto en la calidez de tus alas
que una vida llena de dudas y anhelos por tu piel,
en busca de tu amor siempre dispuesto a echar la hiel
perdido entre mis pensamientos y mis poesías malas.
Prefiero haber creído durante cuatro días que eras mía
a pasar cuatro vidas enteras buscándote sin pausa,
recorriendo el mundo como penitente por tu causa
andando si hace falta desde Utrera hasta Fuenterabia.
Prefiero haber probado la dulce miel de tus labios
a vagar por la insondable cúspide del deseo eterno
ya que un solo beso tuyo me hizo salir del averno
y ascender hacia donde van los justos y los sabios.
Prefiero tu ardiente sonrisa a mi amargo lamento,
tener una bella amistad a la más fría indiferencia.
¡Estoy aquí, pero jamás violare tu independencia!
estaré como amigo y guerrero si llega el momento.
